Formació i Orientació Laboral (FOL) Apuntes

 

PLA EMERGENCIA I AUTOPROTECCIÓ

La organització contra incendis te dos objectius:

• Minimitzar el nombre d'emergències contra incendis
• Controlar amb rapidesa les emergències per a que les conseqüències siguin mínimes.

Aspecte temporal

Abans d'assolir el punt d'intervenció, passarà un temps invertit en detectar el incendi (td), alarmar a les persones que hauran d'intervenir (ta) i en que questes persones es preparen i preparin els mitjans adients (tp).

Suposem un nombre N de persones a evacuar en una determinada situació, ningú evacuarà fins haver passat un temps invertit en:

• Detectar l'incendi (td).
• Alarmar a les persones que han d'evacuar (ta).
• Que aquestes persones identifiquin la via d'evacuació per on han d'evacuar i es dirigeixin fins al seu accés (tp).

Els temps de detecció, alarma i evacuació formen esglaons d'una cadena. La cadena pot fallar per l'esglaó mes dèbil i en aquest caso el pla fallarà.

Un pla d'emergència ha d'incloure com a mínim de 3 funcions organitzades:

1. La extinció de conats de incendi al menys a nivell d'extintors.
2. Avis a bombers i evacuació de persones que poden resultar afectades, en cas de que el conat no es controli.
3. La recepció i informació a bombers.

Disposarem com a mínim de:

• Una cadena detecció-alarma de inici del incendi.
• Extintors en nombre, tipus i ubicació adients, correctament mantinguts i personal format
• Alarma general d'evacuació.
• Informació prèvia a les persones que han d'evacuar de com, quan i per on fer-ho.
• Senyalització i accés lliure a vies d'evacuació
• Informació a bombers, per persona coneixedora de la instal·lació.

Instal·lacions d'emergència

Es consideraran instal·lacions d'Emergència les següents:

• Instal·lacions d'Enllumenat d'Emergència i enllumenat de Senyalització.
• Instal·lacions de Ventilació de Vestíbuls de Independència

Metodologia d'acció

Un pla d'emergència i Autoprotecció ha d'establir una metodologia d'acció amb l'objectiu de donar solució a dues situacions.

• Com actuar en cas d'emergència
• Si l'evacuació es inevitable, fer-la de forma ràpida i segura.

Documentació

El pla d'emergència consta de 4 documents bàsics:

• Document 1: Avaluació del Risc i valoració de l'origen, causes...: Es relacionen, analitzen i valoren, els factors de risc potencial que presenten les instal·lacions o edificis i l'origen i causes que el generen.

• Emplaçament de la activitat i entorn.
• Situació dels accessos i vies e comunicació (sortides d'emergència..).
• Situació dels elements de protecció (hidrants, pous, rius...)
• Característiques constructives (tancaments, façana, compartimentació interior..)
• Activitats que es desenvolupen per planta, ubicació i característiques (
• Ubicació i característiques de les instal·lacions (electricitat, gas, aire condicionat...)
• Medis d'evacuació (escales d'emergència..)

• Document 2: Mitjans de protecció: mitjans materials y humans disponibles per afrontar en un primer moment qualsevol possible emergència.

• Sistemes d'alarma
• Sistemes d'extinció: extintors...
• Instal·lacions d'emergència: senyalització i enllumenat d'emergència
• Dotacions sanitàries:
• Medis humans: persones disponibles x afrontar les emergències

• Document 3: Pla d'emergència: es descriuen la seqüència d'accions a realitzar en cas de que es produeixi una emergència.

• Classificació d'emergències: Les emergències es classifiquen en funció de la seva gravetat, disponibilitat de mitjans i per les àrees afectades (sala instal·lacions, oficines...).
• Descripció de medis humans: L'estructura es basarà en la següent organització:

- Cap de seguretat o emergència: Te la missió de decidir en cada moment les accions que s'han de fer.

Serà triat entre els màxims responsables de l'empresa.

Ha de conèixer les instal·lacions, dependències, equips, persones.

Sempre localitzable

En cas d'evacuació general, abandonarà el centre un cop hagi sortit tot el personal.

- Cap d'intervenció: Te la missió d'atacar físicament l'emergència

Serà triat entre els membres de manteniment, seguretat o serveis tècnics

Coneixement tècnic de totes les instal·lacions i equips

Complerta formació en lluita contraincendis

Sempre localitzable

Estar al cap de les operacions i coordinar les tasques per atacar l'emergència

Assessorar al cap d'emergència sobre les ajudes exteriors necessàries

- Cap de zona: Serà la persona de mes categoria o mes antiga de la zona.

Farà les gestions per disposar de les dotacions correctes

Coordina els equips d'intervenció

Responsabilitzar-se del inventari dels mitjans materials i humans

Recollir les suggeriment dels membres dels seus equips amb relació al manteniment i estat de les instal·lacions.

Es cas d'alarma, s'incorpora, coordinant equips.

- Equips d'intervenció: Conjunt de persones distribuïts per sectors de l'empresa amb la funció de atacar i controlar l'emergència.

Conèixer els riscos específics de l'àrea

Percebre fums

suprimir les causes de l'anomalia

Controlar l'emergència.

• Document 4: Implantació: Es necessari que hi hagi un comitè d'emergència de l'edifici per fer l'estudi de la posada en pràctica del Pla d'Emergència, així com la viabilitat i manteniment.

FACTORS PSICOSOCIALS

L’evolució dels processos industrials ha donat peu a l’aparició de nous riscos en l’àmbit laboral. Aquests es basen en els factors que determinen l’entorn del lloc de treball de d’un punt de vista adequacional, social i psicològic. De les relacions que s’estableixen entre l’entorn organitzacional (estructura de l’empresa) i les característiques individuals dels treballadors (personalitat, aptituds, etc.) és d’on es deriven els factores de risc psicosocial.

Als llocs de treball d’una oficina, igual que en qualsevol altre lloc, els factors psicosocials poden provocar alteracions en el comportament de les persones, que es tradueixen en un descens del rendiment laboral, conductes insegures i alteracions de la salut. Aquestes alteracions vénen provocades per alguns dels factors que es descriuen a continuació:

Motivació

Aquest factor es caracteritza per el nivell d’interès que genera el treball en l’individu, essent el factor motivador més important en l’àmbit laboral de la Participació. El nivell d’implicació que els treballadors tinguin en el desenvolupament del treball i en la planificació preventiva del mateix, és a dir, la possibilitat d’aportar idees i que aquestes siguin escoltades per part dels seus superiors, millora la predisposició individual treball i les conductes segures, així com les relacions entre els caps i els treballadors. A més, a motivació està directament relacionada amb la monotonia en el treball; quanta més motivació, menys monòtona i rutinària serà la feina.

Comunicació

En molts casos els errors que es produeixen en els processos comunicatius poden derivar en comportaments insegurs. Aquests comportaments poden ser provocats per una falta d’informació sobre els riscos associats al treball, per la ambigüitat de la informació que es transmet, o per l’excés d’informació, ja que les persones no som capaces de processar tota la que rebem, sinó que la part que s’associa a les nostres necessitats o expectatives. Sabem, a més, que la forma més habitual que tenim les persones de relacionar-nos és a través de la comunicació, de forma que, si aquesta és ambigua o confusa genera males relacions entre el personal, fet que desemboca en un clima organitzacional alterat i per tant en conflictes laborals que evidentment afecten considerablement al treball preventiu en la empresa.

Actituds

És un factor fonamental, ja que una actitud és la predisposició que tenen les persones davant les coses, de manera que aquesta predisposició les porta a generar un determinat tipus de conducta i no una altra. És evident que perquè en el lloc de treball es produeixin conductes segures el requisit previ és que hi hagin actituds favorables a la prevenció; en cas contrari és lògic que la prevenció no sigui considerada fonamental en el treball. Aconseguirem actituds positives a la prevenció reforçant les conductes segures i intentant eliminar, per mitjà de la formació i informació, les insegures.

Feina

En alguns casos s’atribueixen les causes dels accidents a les actuacions de les persones, quan en realitat, si analitzem el succés ens trobem que poden ser a causa d’un mal disseny de les feines. Aquest mal disseny es deu a que no es tenen en compte les limitacions que té la execució humana i les peticions són superiors a les capacitats del treballador.

L’excés d’exigències pot venir determinat per una sèrie de factors com: la quantitat d’informació a tractar, la complexitat i el temps per desenvolupar-la, el nivell d’estimulació (evitar la monotonia i la re-petitivitat) i el nivell de significació (capacitat de decisió i nivell de responsabilitat). Aquests factors determinen un volum de càrrega mental de treball, que si no es tenen en compte les capacitats i habilitats del que les ha de realitzar, poden desencadenar estats de fatiga que tenen efectes sobre la realització de la feina i sobre la atenció necessària per evitar els comportaments insegurs.

Temps de treball

La organització del temps de treball, és a dir els horaris, les pauses, la duració de la jornada, etc. té també un nivell d’influència destacat en les conductes insegures. El motiu és que una mala distribució de la jornada (excessiu nombre d’hores, no introducció de pauses, ritme de treball predeterminat, etc.) augmenta notablement el nivell de fatiga, i aquest porta associat un descens en el nivell d’atenció, un augment del temps de reacció (temps que es tarda en reaccionar a un estímul) i per tant, una menor capacitat d’alerta davant els perills del lloc de treball. En concret en el treball a les oficines és important la introducció de pauses durant la jornada per al personal que treballa davant pantalles de visualització de dades.

Tobareu el document en aquest enllaç.

Resum del document:

PRINCIPALS RISCOS A OFICINES

2.1.1. Treball amb ordinador
Segons el Reial decret 488/1997, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives al
treball amb equips que inclouen pantalles de visualització, els criteris per determinar la condició
de treballador usuari de pantalles de visualització de dades són:

1. Poden considerar-se treballadors usuaris d’equips amb pantalla de visualització: tots aquells que superin les 4 hores diàries o les 20 hores setmanals de treball efectiu amb els esmentats equips.
2. Poden considerar-se exclosos de la consideració de treballadors usuaris: tots aquells en què el seu treball efectiu amb pantalles de visualització sigui inferior a 2 hores diàries o a 10 hores setmanals.
3. En certes condicions, poden ser considerats treballadors usuaris: tots aquells que facin entre 2 i 4 hores diàries (o de 10 a 20 hores setmanals) de treball efectiu amb aquests equips.

2.1.1.1. La pantalla de l’ordinador
La col·locació correcta de l’ordinador pot evitar una gran part dels problemes posturals associats a
tasques informàtiques. Els principals problemes s’associen a les següents situacions:

• Ordinador situat a un costat, de forma que es treballa amb torsió del tronc i gir del cap, la qual cosa provoca esforços estàtics a l’esquena i la zona del coll i les espatlles.
• Pantalla massa a prop dels ulls o massa alta.
• Falta d’espai per recolzar els canells i els avantbraços mentre es tecleja o es maneja el ratolí.

És recomanable treballar amb el cap enfront de l’ordinador i evitar els girs tant com sigui possible. L’angle màxim de gir del cap ha de ser inferior a 35 graus.

...

S’han de distribuir els elements de treball de manera que les tasques més freqüents es facin en les postures més còmodes.

• Si el treball és bàsicament informàtic, l’ordinador ha d’ocupar una posició principal, és a dir, a la taula de treball i enfront de la persona. No obstant això, s’ha de tenir espai als costats per als documents o per poder rebre visites ocasionals.
• Si el treball implica la realització de diverses tasques (ordinador, documentació i visites) es pot col·locar l’ordinador a un costat, però assegurant-se que és possible manejar-lo sense girs del tronc o del coll.
• Si en el treball s’han de mantenir reunions freqüents convé disposar d’un suplement per a tal fi a la taula de treball.

La distància, l’altura i la inclinació correctes poden reduir el cansament de la vista i la tensió al coll, les
espatlles i la part superior de l’esquena. Aquests aspectes són els més significatius per tenir en
compte quant a la pantalla.

Distància

La major part de les persones prefereixen distàncies de visió de 60 a 80 cm, però en cap cas aquesta distància no ha de ser inferior a 40 cm ni superior a 90 cm. Per això, es pot col·locar el monitor enfront de la persona, a una distància tal que en estirar el braç cap al monitor, aquest quedi a la distància dels nusos de la mà.

Altura

Amb la part inferior de l’esquena recolzada i els peus fermament col·locats al terra o al reposapeus, col·loqueu el cap dret i mirant en línia recta la pantalla. La part superior del monitor ha d’estar a l’alçada dels ulls o una mica per sota. És a dir, que cal col·locar la pantalla a una alçada tal que es pugui mirar dins de l’espai comprès entre la línia de visió horitzontal i la traçada a 60 graus sota la línia horitzontal (zona recomanada de visió).

Inclinació

La total mobilitat de la pantalla i la possibilitat de desplaçament sobre el pla de treball és particularment important. A més a més, és molt convenient que la pantalla pugui pivotar +/- 10 graus sense necessitat d’instal·lació complementària.

2.1.1.2. El teclat

El teclat acostuma a ser el principal dispositiu d’introducció de dades. Ha de ser inclinable i el requisit de mobilitat i independència respecte a la resta de l’equip resulta necessari per poder reubicar-lo conforme als canvis de postura de l’usuari. Una altura correcta del teclat pot ajudar a mantenir els canells sense corbar mentre s’escriu. Això millora la comoditat de les mans, els canells i els avantbraços.

Posició de les mans

• Situeu els dits sobre la fila central del teclat. Els canells han d’estar rectes i relaxats.
• Si no ho estan, reguleu l’alçada del teclat cap amunt o cap a baix fins que estiguin en posició recta.
• Si el teclat està massa baix, col·loqueu algun element per elevar-lo. Per mantenir els canells relaxats és recomanable utilitzar un reposacanells.

2.1.1.3. El faristol (Porta – documents)

La utilització d’un faristol és necessària en els llocs de treball en què les operacions d’introducció de dades són freqüents. Permet la col·locació del document a una alçada i distància similars a les de la pantalla i redueix així els esforços d’acomodació visual i els moviments de gir del cap.
Els faristols han d’oferir la possibilitat de:

• ser emplaçats a qualsevol lloc
• ser regulables en alçada, inclinació i distància
• permetre una inclinació de 30 graus a 70 graus en relació amb el pla horitzontal. Una inclinació del document d’uns 60 graus permet reduir a la meitat el reflex de la llum a la superfície.

2.1.1.4. La cadira

Les característiques de la cadira de treball, com ara la forma, les dimensions, la regulació, etc., afecten principalment la postura del tronc i la mobilitat de l’esquena i de les cames. Per això tenen una gran importància des del punt de vista ergonòmic.

Altura de la cadira

L’alçada correcta de la cadira ajuda a no tenir rampes ni rigidesa a les cames. També ajuda a prevenir la tensió al coll i les espatlles.

Es recomana utilitzar cadires mòbils amb cinc rodes a fi de garantir-ne l’estabilitat i amb alçada regulable almenys entre 42 i 55 cm.

Posició dels braços

Situeu els dits sobre la fila central del teclat amb els braços reposant còmodament als costats. Els avantbraços haurien d’estar paral·lels al terra. Si no es així, reguleu la cadira cap amunt o cap a baix fins que ho estiguin.

L’existència d’uns reposabraços adequats permet recolzar els braços en determinades tasques, alleujant la tensió muscular a les espatlles. La seva superfície útil ha de ser d’almenys 5 cm d’amplada i ha d’estar formada per un material no rígid. Els reposabraços han d’estar un mica endarrerits respecte a la vora del seient per permetre l’aproximació a la taula amb comoditat.

La posició dels peus

Orienteu els peus cap endavant fins que els genolls estiguin en un angle entre 90o i 110o. Els peus han de descansar fermament al terra i permetre un espai suficient entre els genolls i l’escriptori o la safata del teclat.

El respatller

La possibilitat de regular el respatller de la cadira redueix la pressió a la columna vertebral i ajuda la part inferior de l’esquena. L’alçada del respatller ha d’arribar com a mínim fins a la part mitjana de l’esquena (per sota dels omòplats). En tasques informàtiques és convenient que el respatller sigui més alt, reclinable i regulable en alçada. 

El respatller ha de tenir una suau prominència per donar suport a la zona lumbar i dispositius para poder-ne ajustar l’alçada i la inclinació.

2.1.1.5. La taula

La taula de treball és un element també molt important per prevenir molèsties, sobretot les relatives a la zona del coll i de les espatlles. Les dimensions de la taula han de ser suficients perquè l’usuari pugui distribuir-hi els documents i el material accessori i, més concretament, perquè pugui situar la pantalla a una distància adequada (40 cm com a mínim) i el teclat de manera que hi hagi prou espai al davant per recolzar les mans i els braços i per evitar, així, postures amb torsió de tronc o girs del cap.

Les mides recomanables de la taula de treball són 160 cm d’amplada per 80 cm de profunditat, aproximadament. Si s’utilitzen monitors grans es recomana que la profunditat sigui encara major, aproximadament entre 90 i 100 cm, a fi de mantenir una adequada distància visual a la pantalla.

Altura

L’alçada de la taula és recomanable que estigui entre 68 i 84 cm.

Espai per a les cames

L’espai lliure de sota de la taula determina la possibilitat d’aprofitar millor la taula i afavoreix la mobilitat. Com a mínim, es recomana un espai lliure per a les cames d’aproximadament 70 cm d’amplada, amb una profunditat de 60 cm a nivell dels genolls i de 80 cm a nivell dels peus.L’alçada de l’espai destinat a les cames depèn necessàriament de la taula i no s’ha de veure reduïda per calaixos o altres elements. En general, és preferible que els blocs de calaixos no estiguin fixos a la taula, ja que d’aquesta manera el treballador pot col·locar-los on més li convingui per aprofitar millor la superfície de treball.

Color de la taula

Els tons neutres, com per exemple el gris, amb un factor de reflexió relativament baix (entre 20% i 50%) són els més convenients. La superfície de treball haurà de tenir aspecte mat per minimitzar els reflexos.

Espai darrere de la taula

Es recomana disposar d’un espai darrere de la taula d’aproximadament 115 cm,  amb una superfície lliure al darrere d’aproximadament 2 m 2 per poder moure la cadira amb llibertat.

2.1.1.6. El reposapeus

El reposapeus es fa necessari en aquells casos en què no es pot regular l’altura de la taula i quan l’altura de la cadira no permet descansar els peus a terra.
El reposapeus ha de tenir les següents característiques:

• inclinació regulable entre 0 graus i 15 graus sobre el pla horitzontal
• amplada mínima de 45 cm
• profunditat de 35 cm
• superfície antilliscant

Activitats

1. Tenen totes les empreses un “pla d'emergència contra incendis tipus”?. Perquè?
   
   No, perquè cada empresa es dedica a unes activitats I no es pot generalitzar un pla d'emergencia, partim del fet que la multitud de variables que conflueixen en un pla d'emergència contra incendis, impossibilita el disseny d'un pla tipu.
2. En cas d’emergència d’incendi, abans d'assolir el punt d'intervenció, ha de passar un temps que s’invertirà en....?
• Detectar el incendio (td).
• Alarmar a les persones que han d'evacuar (ta).
• Que aquestes persones identifiquin la via d'evacuació per on han d'evacuar i es dirigeixin fins al seu accés (tp).
3. Quins son els mínims que hem de disposar en un “pla d’emergència contra incendis?
   • Una cadena detecció-alarma de inicio del incendi.
   • Extintors en nombre, tipus i ubicació adients, correctament mantinguts i personal format.
   • Alarma general d'evacuació.
   • Informació prèvia a les persones que han d'evacuar de com, quan i per on fer-ho.
   • Informació a bombers, per persona coneixedora de la instal·lació.
   • Senyalització i accés lliure a vies d'evacuació
4. Segons el document 3 del pla d’emergència, en que es classifiquen les emergències?
   
   Les emergències es classifiquen en funció de la seva gravetat, disponibilitat de mitjans i per les àrees afectades (sala instal·lacions, oficines...).
5. Quins son els objectius de la organització contra incendis? Minimitzar el nombre d'emergències contra incendis i controlar amb rapidesa les emergències per a que les conseqüències siguin mínimes. 
6. Què és consideren instal·lacions d’emergència?
   Es consideraran instal·lacions d'Emergència les següents: 
• Instal·lacions d'Enllumenat d'Emergència i enllumenat de Senyalització. 
• Instal·lacions de Ventilació de Vestíbuls de Independència
7. A quines dues situacions ha de donar solució un “Pla d’Emergència i autoprotecció”?
   Un pla d'emergència i Autoprotecció ha d'establir una metodologia d'acció amb l'objectiu de donar solució a dues situacions.
• Com actuar en cas d'emergència
• Si l'evacuació es inevitable, fer-la de forma ràpida i segura.
8. Que fan els “equips d’intervenció”?:Són un conjunt de persones distribuïts per sectors de l'empresa amb la funció de atacar i controlar l'emergència.
1. Conèixer els riscos específics de l'àrea
2. Percebre fums
3. Suprimir les causes de l'anomalia
4. Controlar l'emergència.
9. Quins factors de risc s’analitzen en el document 1 del Pla d’Emergència? (posa tres exemples)
1. Es relacionen, analitzen i valoren, els factors de risc potencial que presenten les instal·lacions o edificis i l'origen i causes que el generen. 
2. Emplaçament de la activitat i entorn. 
3. Situació dels accessos i vies e comunicació (sortides d'emergència..).
4. Situació dels elements de protecció (hidrants, pous, rius...)
10. Quines funcions organitzades ha d'incloure un pla d'emergència
1. La extinció de conats de incendio al menys a nivell d'extintors
2. Avis a bombers i evacuació de persones que poden resultar afectades, en caso de que el conat no es controli. 
3. La recepció i informació a bombers.
11. Quins son els mitjans de protecció, materials i humans que s’han de tenir disponibles, en un primer moment, en qualsevol possible emergència i en quin document es recull?Document 2: Mitjans de protecció: mitjans materials y humans disponibles per afrontar en un primer moment qualsevol possible emergència. 
• Sistemes d'alarma 
• Sistemes d'extinció: extintors... 
• Instal·lacions d'emergència: senyalització i enllumenat d'emergència
• Dotacions sanitàries.
• Medis humans: persones disponibles x afrontar les emergències
12. Quina es la missió de: 
1. Cap de seguretat o emergència: Te la missió de decidir en cada moment les accions que s'han de fer.
2. Cap d'intervenció: Te la missió d'atacar físicament l'emergència.